Un d’ells va ser Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918), primer comte Güell, industrial i empresari, reconegut, sobretot, per ser el gran mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí, a qui va encarregar un bon nombre d’edificis com el Palau Güell, l’església de la Colònia Güell, el Park Güell, els pavellons de la finca Güell i l’anomenada Quadra del Garraf, entre d’altres. Construcció el 1927 de la canalització a l’avinguda Gaudí (en aquells dies, de Primo de Rivera), en direcció a la Sagrada Família. Construcció el 1927 de la canalització a l’avinguda Gaudí (en aquells dies, de Primo de Rivera), en direcció a la Sagrada Família. ARXIU DE LA SOCIETAT GENERAL D’AIGÜES DE BARCELONA Però si la vinculació de Güell a la creació d’alguns dels edificis més singulars de Gaudí és ben coneguda, la seva participació en la guerra de l’aigua i els detalls del seu projecte per proveir la ciutat a finals del segle XIX i començaments del XX, són menys populars i se circumscriuen a l’àmbit acadèmic. En aquesta història de la Barcelona del vuit-cents és inèdit que Güell comprés un bon nombre de propietats a la zona nord de la ciutat, en terrenys de la vila de les Corts i Sarrià, en aquells dies municipis independents. El treball realitzat per Luis Gueilburt, expert gaudinià, per definir els límits, l’extensió i l’evolució de la finca Güell entre els anys 1859 i 1918, l’ha portat a determinar que aquesta propietat va arribar a aglutinar fins a 10 masies i terrenys rústics que s’estenien per gairebé 90 hectàrees, molt superior a les 20 o 30 que s’ha defensat fins ara. Una adquisició gens arbitrària, sinó que va tenir molt a veure amb el pla de controlar el subministrament d’aigua: Güell va comprar els terrenys per facilitar la instal·lació de les conduccions que permetessin repartir l’aigua per tota la ciutat des d’uns dipòsits que construiria a la zona alta de Pedralbes. Entre les moltes propietats que Eusebi Güell va heretar del seu pare Joan Güell i Ferrer el 1872, hi havia la Casa de Camp de les Corts, una finca que havia adquirit als afores de Barcelona el 1859, en aquest moment vila independent. Un dels primers encàrrecs que va realitzar Güell a Antoni Gaudí va ser la construcció d’unes cavallerisses per donar aixopluc als seus cavalls i un picador en la seva nova finca, una casa per al porter i una gran porta de ferro, la del drac Ladó, amb la qual poder tancar l’accés a la mateixa finca, a més d’un mur perimetral que incloïa diverses portes d’accés; un conjunt que aviat va despertar l’admiració dels seus conciutadans, cosa que segurament pretenia Güell. En aquell moment, segons consta al registre de la propietat, tal com Gueilburt ha constatat al seu llibre Gaudí i el Registre de la Propietat, de 2003, la finca tenia una extensió d’una mica més de quatre hectàrees, en les quals hi havia jardins, tarongers, boscos, fruiters i vinyes. Mapa que mostra la enorme extensió de la finda Güell, des del nucli original, en verd fosc, fins a Sant Just Desvern i el camp del Barça. Mapa que mostra la enorme extensió de la finda Güell, des del nucli original, en verd fosc, fins a Sant Just Desvern i el camp del Barça. LUIS GUEILBURT / ESTANISLAU ROCA / JOAN FLORIT Però les propietats d’Eusebi Güell al voltant d’aquest nucli principal no van fer res més que créixer, tal com ha reconstruït Gueilburt després de consultar la documentació dels arxius de les Corts i Sarrià, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Històric de la UB, l’arxiu de la Càtedra Gaudí i el Registre de la Propietat. A la finca heretada del seu pare el 1872, també anomenada Can Custó, Mas Monterols, Vinyals i Torre Güell, el primer comte va afegir el 1882 Cal Feliu, que incloïa les finques de l’Olivar i Garroferes. Aquest mateix any va adquirir Can Baldiró i, l’any següent, Can Berra, coneguda també com Can Cuiàs de la Riera. Entre 1884 i 1887 Gaudí va fer reformes a la casa principal de la finca i va realitzar l’entrada monumental, que encara avui es pot admirar. Però el comte no va parar. El 1885 va comprar les propietats de Can Bacardí o Ermengol, i el 1888 les terres i la masia de Torre Blanca o Can Granota, que incloïa Can Xica d’en Guerra. El 1890 adquireix Can Llopis, la finca propietat de Baldomero Llopis Guix, situada als límits amb la població de Sant Just Desvern, per sobre fins i tot del monestir de Pedralbes, al costat de l’actual carretera de les Aigües; el 1896 compra Can Raspall, Llavallol i la Torre Gran, i el 1899 Can Duran de les Escales, que incloïa Can Torre Xica o Can Vidal, una propietat enorme de 28 hectàrees. La reconstrucció d’aquesta vasta propietat, a partir de les dades obtingudes per Gueilburt, ha estat realitzada pels arquitectes Estanislau Roca i Joan Florit gràcies a la utilització de mapes i cartografies de l’època que s’han superposat amb els mapes actuals per acabar obtenint un pla de síntesi que permet delimitar l’extensió i els límits de la Finca Güell: en total, 87,3 hectàrees, quatre vegades més que el que s’havia associat fins ara amb la propietat del comte i que es corresponia amb el perímetre que va fer Gaudí. La situació de les finques en el pla delata com, de l’interès per conformar una propietat al voltant del nucli primer i principal de Can Custó, on hi havia l’habitatge familiar dels Güell, es va passar a configurar una propietat allargada que busca tant connectar-se amb la població veïna de Sant Just Desvern, més enllà de la carretera de les Aigües —amb la compra de Can Llopis el 1890—, com endinsar-se a l’interior de Barcelona amb la compra de Torre Blanca el 1888, situada al costat del camp del Barça i el cementiri de les Corts. Per a Gueilburt no hi ha dubte que la resposta a aquesta forma allargada s’ha de buscar en relació amb l’interès que va demostrar Eusebi Güell per controlar el proveïment de l’aigua a la Barcelona de la fi del segle XIX.

Un d’ells va ser Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918), primer comte Güell, industrial i empresari, reconegut, sobretot, per ser el gran mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí, a qui va encarregar un bon nombre d’edificis com el Palau Güell, l’església de la Colònia Güell, el Park Güell, els pavellons de la finca Güell i l’anomenada Quadra del Garraf, entre d’altres.

Construcció el 1927 de la canalització a l’avinguda Gaudí (en aquells dies, de Primo de Rivera), en direcció a la Sagrada Família. ARXIU DE LA SOCIETAT GENERAL D’AIGÜES DE BARCELONA

Però si la vinculació de Güell a la creació d’alguns dels edificis més singulars de Gaudí és ben coneguda, la seva participació en la guerra de l’aigua i els detalls del seu projecte per proveir la ciutat a finals del segle XIX i començaments del XX, són menys populars i se circumscriuen a l’àmbit acadèmic. En aquesta història de la Barcelona del vuit-cents és inèdit que Güell comprés un bon nombre de propietats a la zona nord de la ciutat, en terrenys de la vila de les Corts i Sarrià, en aquells dies municipis independents. El treball realitzat per Luis Gueilburt, expert gaudinià, per definir els límits, l’extensió i l’evolució de la finca Güell entre els anys 1859 i 1918, l’ha portat a determinar que aquesta propietat va arribar a aglutinar fins a 10 masies i terrenys rústics que s’estenien per gairebé 90 hectàrees, molt superior a les 20 o 30 que s’ha defensat fins ara. Una adquisició gens arbitrària, sinó que va tenir molt a veure amb el pla de controlar el subministrament d’aigua: Güell va comprar els terrenys per facilitar la instal·lació de les conduccions que permetessin repartir l’aigua per tota la ciutat des d’uns dipòsits que construiria a la zona alta de Pedralbes.

Entre les moltes propietats que Eusebi Güell va heretar del seu pare Joan Güell i Ferrer el 1872, hi havia la Casa de Camp de les Corts, una finca que havia adquirit als afores de Barcelona el 1859, en aquest moment vila independent. Un dels primers encàrrecs que va realitzar Güell a Antoni Gaudí va ser la construcció d’unes cavallerisses per donar aixopluc als seus cavalls i un picador en la seva nova finca, una casa per al porter i una gran porta de ferro, la del drac Ladó, amb la qual poder tancar l’accés a la mateixa finca, a més d’un mur perimetral que incloïa diverses portes d’accés; un conjunt que aviat va despertar l’admiració dels seus conciutadans, cosa que segurament pretenia Güell. En aquell moment, segons consta al registre de la propietat, tal com Gueilburt ha constatat al seu llibre Gaudí i el Registre de la Propietat, de 2003, la finca tenia una extensió d’una mica més de quatre hectàrees, en les quals hi havia jardins, tarongers, boscos, fruiters i vinyes.

Mapa que mostra la enorme extensió de la finda Güell, des del nucli original, en verd fosc, fins a Sant Just Desvern i el camp del Barça. LUIS GUEILBURT / ESTANISLAU ROCA / JOAN FLORIT

Però les propietats d’Eusebi Güell al voltant d’aquest nucli principal no van fer res més que créixer, tal com ha reconstruït Gueilburt després de consultar la documentació dels arxius de les Corts i Sarrià, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Històric de la UB, l’arxiu de la Càtedra Gaudí i el Registre de la Propietat. A la finca heretada del seu pare el 1872, també anomenada Can Custó, Mas Monterols, Vinyals i Torre Güell, el primer comte va afegir el 1882 Cal Feliu, que incloïa les finques de l’Olivar i Garroferes. Aquest mateix any va adquirir Can Baldiró i, l’any següent, Can Berra, coneguda també com Can Cuiàs de la Riera. Entre 1884 i 1887 Gaudí va fer reformes a la casa principal de la finca i va realitzar l’entrada monumental, que encara avui es pot admirar.

Però el comte no va parar. El 1885 va comprar les propietats de Can Bacardí o Ermengol, i el 1888 les terres i la masia de Torre Blanca o Can Granota, que incloïa Can Xica d’en Guerra. El 1890 adquireix Can Llopis, la finca propietat de Baldomero Llopis Guix, situada als límits amb la població de Sant Just Desvern, per sobre fins i tot del monestir de Pedralbes, al costat de l’actual carretera de les Aigües; el 1896 compra Can Raspall, Llavallol i la Torre Gran, i el 1899 Can Duran de les Escales, que incloïa Can Torre Xica o Can Vidal, una propietat enorme de 28 hectàrees. La reconstrucció d’aquesta vasta propietat, a partir de les dades obtingudes per Gueilburt, ha estat realitzada pels arquitectes Estanislau Roca i Joan Florit gràcies a la utilització de mapes i cartografies de l’època que s’han superposat amb els mapes actuals per acabar obtenint un pla de síntesi que permet delimitar l’extensió i els límits de la Finca Güell: en total, 87,3 hectàrees, quatre vegades més que el que s’havia associat fins ara amb la propietat del comte i que es corresponia amb el perímetre que va fer Gaudí.

La situació de les finques en el pla delata com, de l’interès per conformar una propietat al voltant del nucli primer i principal de Can Custó, on hi havia l’habitatge familiar dels Güell, es va passar a configurar una propietat allargada que busca tant connectar-se amb la població veïna de Sant Just Desvern, més enllà de la carretera de les Aigües —amb la compra de Can Llopis el 1890—, com endinsar-se a l’interior de Barcelona amb la compra de Torre Blanca el 1888, situada al costat del camp del Barça i el cementiri de les Corts. Per a Gueilburt no hi ha dubte que la resposta a aquesta forma allargada s’ha de buscar en relació amb l’interès que va demostrar Eusebi Güell per controlar el proveïment de l’aigua a la Barcelona de la fi del segle XIX.

Ultimas Tardes con TERESA la Novela Realista de Juan Marse

Tendencia del realismo social: objetivismo y realismo crítico · El objetivismo (realismo objetivo) presenta la realidad desde una perspectiva neutral, pues entiende la novela como un testimonio de la época. Sigue la teoría conductista o behaviourista, según la cual, la literatura sólo debe recoger las acciones y palabras de los personajes y los ambientes, como una cámara de filmar, sin explicar los pensamientos de aquéllos. La novela objetivista se caracteriza por los siguientes aspectos: el autor no aparece en la obra; se limita la importancia del protagonista (que está descrito por sus rasgos externos), o bien aparece un protagonista colectivo; se concentra el tiempo y el espacio, y es una novela sencilla de estructura y estilo. Destacan autores como Carmen Martín Gaite (Entre visillos), Rafael Sánchez Ferlosio (El Jarama) ... · El realismo crítico es, a menudo, una evolución del objetivismo. Así, pues, pretende denunciar de forma más explícita las injusticias sociales. El escritor asume un compromiso con la realidad, ya que intenta transformarla. Apoyaban esta tendencia las editoriales Seix Barral y Destino. Las obras enmarcadas en el realismo crítico suelen presentar personajes-tipo, es decir, representativos de su clase, antes que seres individualizados. Autores destacados fueron Luis Goytisolo (Las afueras), Alfonso Grosso (La zanja), etc. 

El Modernismo en Gran Bretaña , Europa y Barcelona

1. Arquitectura modernista  
2. Se desarrolló entre 1890 y 1910. El término Modernismo se aplica en España, pero en Bélgica y Francia se llamó Art Nouveau y en Alemania Jugendstil. Aunque algunos de sus componentes enlazan con el Neogótico y con el movimiento artesanal inglés llamado Arts and Crafts, los modernistas aspiraban a crear nuevas formas.
3.   Es muy difícil establecer unos caracteres generales para este movimiento ya que cada uno de los autores tuvo su propio lenguaje expresivo. 
4. Coinciden en:
5.   La variedad de materiales. Emplean el hierro, que les facilita curvar o retorcer las líneas; el vidrio, para multiplicar los efectos luminosos, la profundidad y la unión entre el exterior y el interior; el hormigón, porque permite crear espacios abiertos de estructuras muy simples, lo que supone una gran facilidad para transformar las habitaciones cambiando los tabiques; usan también el ladrillo y la piedra, así como la cerámica y el mosaico, que colaboran en una decoración de apariencia fantástica. 
6.  La unificación de las artes, fundiendo las artes mayores con las artes aplicadas (decoración, diseño, mobiliario, etc.).
7.  
8.  El Modernismo tuvo dos tendencias:
9.  Una es el Modernismo decorativo, que se caracteriza por la fantasía creadora y por el interés en imitar las formas de la naturaleza, las líneas curvas y el arabesco; se desarrolla en Bélgica, Francia y España.
10.  La otra tendencia es el Modernismo geométrico, más racional, que encontramos en Escocia y Austria.
11. 
    
12.  Modernismo geométrico
13.  En Escocia hubo una figura realmente excepcional, Charles Mackintosh. En su obra más conseguida, el edificio para la Escuela de arte de Glasgow, pone en evidencia su sentido lineal de la arquitectura, la simplicidad de los volúmenes cúbicos, que anuncian las construcciones del siglo XX. Entre las características más relevantes de la fachada están las cancelas de hierro forjado, la sobriedad ornamental y los grandes ventanales.
14. Obra: Escuela de arte de Glasgow, de Mackintosh
15.   También en Austria, los arquitectos caminaron hacia experiencias racionalistas. Fue el caso de Otto Wagner (Caja Postal de Ahorros, de Viena), el maestro de todos ellos, y de Adolf Loos con la obra casa steiner, que será uno de los creadores del movimiento moderno.
16. obra: Caja Postal de Ahorros, de Otto Wagner
17.           Casa Steiner de, de Adolf Loos
18.  Modernismo decorativo
19.   Fue en Bélgica donde surgió esta tendencia que más tarde se difundió en otros países. Bélgica, que en 1831 había visto reconocida su independencia buscaba constituir su estilo nacional. Víctor Horta era el arquitecto oficial de Bruselas. Utilizó el hierro en lo estructural y en lo decorativo, con lazos vegetales entrelazados y arabescos en las rejas de los balcones, en las barandillas de las escaleras, etc. La línea curva se convierte en prioritaria, como podemos observar en la casa Tassel.
20. Obra: Casa para el ingeniero Tassel, de Horta
21.   Bélgica influyó en Francia, donde el estilo fue sólo una moda pasajera. En París, Héctor Guimard lo aplicó a las estaciones del Metro, con singulares armaduras de hierro y cristal, libres e imaginativas.
22.   En Alemania Van de Velde fundó  la Escuela de Artes y Oficios de Weimar y colaboró en la Werkbund, primera escuela de diseño moderno, precursora de la Bauhaus. .
23. 
    
24. El modernismo catalán. La obra de Gaudí.
25. 
    
26.  
27.  Existía en Cataluña, a finales de siglo, una próspera burguesía industrial, culta y nacionalista, que prestó su apoyo a los arquitectos. Su dinamismo económico, unido al resurgir de la cultura catalana, la Renaixença, llevó a estos burgueses a aceptar unas formas artísticas que enlazaban con el Neogótico, pero intentando que, al mismo tiempo, fueran originales y refinadas para reflejar su riqueza y distinción.
28. 
    
29. Antonio Gaudí fue el genio del Modernismo en España.
30.   La obra de Gaudí cumplía todos estos requisitos, además de su amor por la curva, su interés por las texturas y motivos de la naturaleza. En la manera de manejar los huecos, se comportaba como un escultor. El Gaudí ornamental sigue conquistando todavía hoy al gran público. No obstante, no podemos olvidar que, junto al espíritu  que enmascara las formas con una enredadera de superposiciones escultóricas o de mosaicos, Antonio Gaudí fue también un arquitecto inventor de formas constructivas y espacios interiores.

CARACTERISTICAS

-Recurre a estilos medievales especialmente al Gótico. De la arquitectura islámica toma el uso de la decoración de AZULEJOS.

-Se inspira en las formas de la naturaleza (plantas, flores, tallos...) que dotan al edificio de gran dinamismo y flexibilidad, surgen así formas helicoidales, parábolas, líneas curvas...demostrando un profundo conocimiento de las propiedades de los materiales.

-Presta atención al color buscando crear una arquitectura colorista.

-Utiliza materiales de desecho para revestir los edificios practicando una una arquitectura que podría calificarse de ecológica.Usa la técnica del trencadís (mosaico realizado manualmente con fragmentos de cerámicas troceadas).

-Tiene una concepción escultórica de la arquitectura a la que impregna de un gran simbolismo y misticismo propio de un artista profundamente religioso.

 Destaca una primera etapa historicista con influencia del arte gótico e islámico.

1. Obras:
2.  El Capricho, de Gaudí
3. Palacio Episcopal de Astorga, de Gaudí
4.   
5.  En arquitectura civil   donde la fantasía está presente en sus obras.
6. Destacan la casa Batlló, la Casa Milá y el Parque Güell.
7.  La primera . 
8.  Casa Batlló, de Gaudí Obra de 1904. En este caso, Josep Batlló encargó a Gaudí la renovación total de un edificio ya existente. La intervención de Gaudí fue tan radical que lo convirtió en un edificio nuevo. se caracteriza por sus columnas en forma de huesos, el tejado de escamas verdosas como el dorso de un dragón y los balcones que parecen antifaces de hierro forjado y toda la decoración de cerámica de la fachada y la azotea. La fachada es, probablemente, la más espectacular de la ciudad. Tiene formas óseas y aspecto de esqueleto. Las columnas del primer piso parecen huesos, y los balcones, fragmentos de cráneos, en los que se observan las aberturas de los ojos y la nariz. Está decorada con cerámica, piedra y hierro forjado, que le proporcionan una gran belleza.
9.  El tejado tiene forma ondulada y recuerda la espalda de un dragón; las tejas que lo recubren simulan escamas. Está rematado con una torre con la cruz de cuatro brazos, típica de Gaud
10. 
    
11. Casa Milá o La Pedrera, de Gaudí Se le denomina así porque era una pedrera o cantera cuando empezó a construirse. Realizada entre 1906 y 1910 es el ejemplo más importante de arquitectura civil del Modernismo y de Gaudí (la obra religiosa más importante es la Sagrada Familia). Hace chaflán al paseo de Gracia y a la calle Provenza.
12.  Casa Milá o La Pedrera, de Gaudí Era una vivienda de alquiler típica del ensanche pero más de lujo. El solar le permitía hacer dos viviendas y las dos están unidas en un solo tratamiento El diseño de Gaudí se caracteriza por el concepto vivo y orgánico de la construcción, pisos con movimientos independientes uno de otro, líneas onduladas y de gran valor plástico.
13. Tiene extraños tejados, poderosas ondulaciones y un interior de pasillos curvos y superficies trapezoidales. 
14. El parque Güell, encargado por su amigo y protector, el financiero Eusebio Güell, es un jardín único en la historia del arte europeo. Su originalidad descansa en el uso de mosaicos de colores, en las superficies onduladas y en los pilares inclinados que hacen de contrafuerte al empuje del terreno.
15. 
    
16. 
    
17. 
    
18.  Arquitectura religiosa.  En 1883, había recibido el encargo de dirigir las obras de la Sagrada Familia de Barcelona. Sólo llegó a terminar una de las fachadas del crucero, la llamada fachada del Nacimiento. El proyecto, cuyos trabajos continúan en la actualidad, consistía en una iglesia de cruz latina con cinco naves, dentro de un estilo neogótico, con tres fachadas sobre las que se desarrollarían más de cien especies vegetales y decenas de esculturas. Las torres, de perfil parabólico, están horadadas para resistir mejor los vientos, siendo a la vez instrumentos sonoros. Los remates superiores, dorados y esmaltados con cerámicas de Murano, llevan huecos para poder instalar reflectores.
19. La Sagrada Familia, de Gaudí El templo, cuando esté terminado, dispondrá de 18 torres: cuatro en cada una de las tres entradas-portales y, a modo de cúpulas, se dispondrá un sistema de seis torres, con la torre cimborio central, dedicada a Jesús, de 170 metros de altura, otras cuatro alrededor de ésta, dedicadas a los evangelistas, y un segundo cimborio dedicado a la Virgen. El interior estará formado por innovadoras columnas arborescentes inclinadas y bóvedas basadas en hiperboloides y paraboloides buscando la forma óptima de la catenaria.
20. En 1926 murió Gaudí; sólo se había construido una torre. Del proyecto del edificio sólo se conservaban planos y un modelo en yeso que resultó muy dañado durante la Guerra Civil española. Desde entonces han proseguido las obras: actualmente están terminados los portales del Nacimiento y de la Pasión, y se ha iniciado el de la Gloria, y están en ejecución las bóvedas interiores. La obra que realizó Gaudí, es decir, la fachada del Nacimiento y la cripta, ha sido incluida por la Unesco en el año 2005 en el Sitio del Patrimonio mundial «Obras de Antoni Gaudí». Es además, desde 2007, uno de los 12 Tesoros de España.